Anàlisi del mes de JULIOL de 1998 del Servei Analitico-Informatiu de la XARXA BASCA ROJA
1998: LA JULIADA BIS. ESPANYA, TURCA, ÉS LA "PERSONA FEIXISTA MALALTA" DE LA UNIÓ EUROPEA.
Un any desprÉs de de LA JULIADA, un any desprÉs de que el Govern d'Espanya organitzara contra l'esquerra abertzale basca la mÉs gran mobilitzaciÓ de masses coneguda en Europa desprÉs de la desapariciÓ de l'Alemanya nazi, fracasada aquesta, aquest Govern ha perpetrat un altre rècord feixista: el primer tancament d'un diari en un Estat "democràtic" europeu des de 1945. Tancament il.legal, inconstitucional, del diari EGIN i de la seua emissora germana EGIN IRRATIA, tancament del que --increiblement babau-- ha fet gala de ser l'autor el Govern espanyol. Tancament disfressat per la intervenciÓ d'un jutge submís que no ha respost quan, d'aquesta manera, ha estat definit com una titella. Un tancament feixista.
8. L'Espanya del Rei que Franco nomenà és feixista perquè el seu origen és feixista (perllonga, disfressant-lo, un règim feixista), perquè eren feixistes els qui la construiren i, FONAMENTALMENT, perquè la seua pràctica i els seus objectius són feixistes. De nou ordre, però feixistes. Heuskal Herria ho sap; HO PATEIX, també.
La mona, encara que es pose de seda, mona es queda. N'hi ha poca gent que no conega alguna versió d'aquesta dita; el problema és que aquesta dita és alhora certera i enganyósa. Certera perquè és veritat que un criminal continua estant un criminal malgrat que es disfresse d'home d'Estat. Per exemple, José Barrionuevo (el que sigué Ministre d'Interior en els governs de Felipe Gonzalez) és un criminal, un segrestador i un "xoriço" que malversa caudals públics (està judicialment definit així per la sentència del Tribunal Suprem que l'ha condemnat pel segrest del senyor Marey. (Podeu veure la sentència íntegra en la nostra web).
Enganyós perquè no alerta com molt sovint les robes de seda aconsegueixen que molts prenguen per dama a la mona. Ara bé, tot és segons el color del cristall amb que es mira, una altra dita que corregeix i completa l'anterior, formulant amb antelació un dels pocs Teoremes que ha conseguit demostrar la Sociologia del Coneixement (el Teorema de THOMAS, que diu: "Si els individus defineixen les situacions com a reals, són reals en les seues conseqüències").
Poc pot entendre de la realitat del món capitalista, el que viví i estudià Marx i l'actual, qui no tinga molt en compte el massiu ús PRÀCTIC que aquest món fa d'aquell Teorema de THOMAS. Marx realitzÀ el titÀnic treball de "rebentar", de descobrir, d'explicar l'engany, la falsificació, la mistificació constant del Mode de Producció Capitalista.
Marx ens explicà el joc de mans, el truc de màgia, l'habilidosa i sofisticada forma en que el capitalisme disfressa la plusvàlua, l'explotació, com a benefici. El caràcter fetitxista i místic de la mercaderia, les quimeres de les taules de fusta, ballarines que es transmuten en mercaderies. La forma enganyosa en que l'empresari capitalista, QUE SEMPRE ROBA TREBALL, esdevé EL QUE DONA TREBAL. Marx i Engels, genials i molt joves (tenien 27 i 25 anys quan escriviren en 1845 LA IDEOLOGIA ALEMANYA), explicaren que "si en tota ideologia, les persones i les seues reacions apareixen invertides com en la cambra obscura; aquest fenòmen prové igualment del seu procés històric de vida, com la inversió dels objectes en projectar-se sobre a retina prové del seu procés de vida directament físic".
El capitalisme decadent que patim ha incrementat fins a nivells difícilment concebibles la tipíca falsificació, la tìpica mistificació capitalista de la realitat. De fet, les Noves Tecnologies de la Informació (la informàtica, la telemàtica, Internet, els multimèdia, etc.) estan convertint la falsificació de la realitat en la PRIMERA INDÚSTRIA capitalista.
La falsificació del fenòmen del feixisme és un exemple d'aqueix fenòmen; l'ocultació del caràcter essencial del feixisme (ser UNA de les formes de l'Estat capitalista, una forma d'excepció per a recuperar taxa de benefici) ha estat una ampla operació estratègica del capitalisme mundial en la que han col.laborat i col.laboren legions d'acadèmics i publicistes. El germanoespanyol Juan J. Linz Storch de Gracia (Catedràtic de Sociologia en universitats ianquis i Premi Princep d'Astúries) ha estat un dels artífices fonamentals en aquesta empresa de falsificació. Linz fabricà una falsa categoria (els règims autoritaris) per a disfressar els règims feixistes aliats dels Estats Units, rebaixant i suavitzant conceptualment les espantoses arestes que en l'imaginari popular mundial s'havien associat al feixisme a partir de la realitat de l'Alemanya de Hitler i la Itàlia de Mussolini. Així, Linz disfressà "d'autoritari", per exemple, el règim feixista de Franco.
I són massa els babaus (o còmplices) que sostenen que un règim no és feixista si no desplega l'espectacle de les camises de color (negre, pard, blau) i els uniformes de guarda-roba, les desfilades marcials de masses, el culte a l'esport, el masclisme, l'exaltació de la maternitat, la histèria davant el líder, la salutació romana, el racisme declarat, la retòrica grandiloqüent sobre la grandesa de la Pàtria i de la pròpia raça... i d'altres TRETS FORMALS EXTERNS dels règims alemany i italià dels anys trenta d'aquest segle.
Però una altra vegada més el geni de Marx ens pot servir d'antídot front a aquesta intoxicació, deformativa més que informativa. Moltes vegades, per exemple en EL 18 BRUMARI DE LLUÍS BONAPARTE, Marx ens alertà de que: "I aixÍ com en la vida privada es distingueix entre el que una persona pensa i diu de si mateix i el que realment és i fa, en les lluites històriques cal distingir encara més entre les frases i les pretensions dels partits i a seus naturalesa real, ENTRE EL QUE S'IMAGINEN SER I EL QUE EN REALITAT SÓN".
Així, passa que l'Espanya del Rei que Franco nomenà és, malgrat la mentida i el presumir de "democràtica", feixista. Ho és perquè el seu origen és feixista (perllonga, disfressant-lo, un règim feixista) i perquè eren feixistes els que la construiren, com més a dalt he mostrat. Però, FONAMENTALMENT, perquè la seua pràctica i els seus objectius són feixistes; de nou ordre, però feixistes. Euskal Herria ho sap; ho pateix, també.
Una bona prova d'açò és el fet --que he anat ressenyant al llarg de diferents anàlisis setmanals durant el mes d'agost de 1998-- de que la sentència condemnatòria dels espanyols que foren Ministre d'Interior i Secretari d'Estat per a la Seguretat de Felipe Gonzalez ha desencadenat un cúmul de denúncies i autoacusacions que estableixen la CONTINUITAT i la FILOGÈNIA dels "esquadrons de la mort" del GAL amb els "esquadrons de la mort" llençats contra els bascs en el darrer periode de la Dictadura de Franco i continuats amb diferents noms (Triple A, Anti-Terrorisme ETA -ATE-, Batallá Basco-Espanyol -BVE-, ANE, GAE, OVAA, OAMAS. Delta Sud, etc.) durant els governs de la UCD. Líders del PSOE han recordat que abans dels 28 assassinats pels GAL baix el mandat de Felipe Gonzalez, hi hagué més de 40 assassinats baix els mandats d'Adolfo Suarez i Leopoldo Calvo Sotelo.
I una altra bona prova de tot el que s'ha comentat més amunt és la continuitat i la identitat entre l'Espanya de Franco i l'Espanya del Rei que Franco nomenà, la continuitat i identitat dels mètodes, de les tortures, de les desaparicions, (NN, Nacht und Nebel, Nit i Boira, títol del decret secret nazi del 7 de desembre de 1941, les sigles del qual col.locaven els milicos assassins argentins en les tombes anònimes de molts dels 30.000 desapareguts pel Videlàs), la continuitat i identitat dels assassinats, de les prevaricacions de jutges i fiscals contra les basques i els bascs. Com prova abundantment la nova secció de la web de la XARXA BASCA ROJA sobre La guerra bruta que Espanya fa a Euskal Herria, i que us aconselle visitar.
 |
 |
 |